Jo, aspirant.

Juanma Rojas Arcos. Crec que si he d'explicar la vida dels demes, allo mes just es que expliqui primer la meva, amb l'avantatge de que destapare la part que vull de mi. I intentant observar-me des de la distancia per tal de trobar la manera de descriure'm m'adono que soc un aspirant. Soc el millor fill dels meus pares perque soc l'unic fill (la Irene es filla) i soc el millor germa de ma germana perque soc l'unic germa que te. A la resta de coses aspiro.

Quan corria era un aspirant a campio. He vingut al Nepal i he fet una de les rutes mes turistiques de l'Himalaia, soc un aspirant a vertader himalaista. Aspiro a la felicitat, aspiro a ser una gran persona. Aspiro a ser el millor amic i la millor parella. Quan jugo amb els mots aspiro a ser un gran escriptor i aspiro a un gran projecte.  

Sempre aspirant. Pero d'aixo no m'avergonyeixo ni sento frustracio. Aquesta normalitat en la que em moc es un cami i he apres a gaudir del cami tot i que mai arribi a port. He apres a deixar-me gronxar per les onades de l'ocea de la vida ensortint-me de cada tempesta i mala mar. Aspiro a ser el millor pirata i soc -probablement- un mariner d'aigua dolca. Pero continuo felic, viu i amb empenta per continuar aspirant.