Els nens del carrer.

Ram i Lamsir. No volia posar aquesta historia la primera, pero es la que ja tinc escrita. En vindran d'optimistes i maques tambe. Hi ha de tot al Nepal, per tant el tastet que us faig sera un ventall de dolces, amargues, salades i fins i tot insipdes histories.

La historia d'avui es tan facil d'explicar com dificil d'entendre i es tan senzilla com dolorosa. Us presento en Ram (primer planol) i en Lamsir. Es com se m'han presentat ells. Diuen que tenen 12 anys i viuen a Thamel, al carrer. 

Molts matins els trobo dormint amuntegats amb altres criatures per donar-se calor i fer fora el fred que porta la foscor a les nits. A mesura que es lleva el dia es lleven ells tambe. Es poden trobar a qualsevol hora del dia movent-se pels carrers com peix a l'aigua. Son part del carrer. Juguen entre els cotxes i les motos, es fiquen amb el conductors dels rickshaw, dormitegen per les cantonades, emprenyen o fan gracies als turistes,  pidolen i -de ben segur- que fan altres coses que em passen desapercebudes per la seva intimitat, foscor i clandestinitat. 

Sovint -per no arrisca amb un sempre- porten una bossa de disolvent a les mans o a la butxaca i es continuu veure com desfiguren la cara quan es treuen la bossa dels morros. No es deixen ajudar, no volen res de ningu que no sigui  una estona de conversa o una limosna per poder continuar amb la seva rutina: dissolvent, tabac, alcohol o buscar quatre engrunes per mantenir viu els castigats cossos i continuar buscant vici. 

En Ram portava avui un tall a l'avantbrac molt gran (crec que es veu una mica a la foto). Se li veia clarament un muscul i tenia molta sang. Li he dit d'anar a un lavabo d;un bar a netejar-lo o al doctor a curar-lo. "Nooooooo!" cridava emprenyat. I continuava jugant amb en Lamsir amb unes bicis de turistes lligades davant d'una cara cafeteria (Garden of Dreams). Els riures s'alternaven amb el dissolvent que els deixava absent durant segons.

Si es fosc i dubtos el seu futur, el seu passat esta tallat amb el mateix patro: no el tenen, no el diuen, l'han esborrat. Ni passat, ni futur, ni pare, ni mare, ni escola. No responen per res ni ningu. Son dos dels nens del carrer de Katmandu que consumeixen els dies i es deixen consumir pel disolvent. Son les victimes condemnades a la miseria i el rebuig, culpables d'haver nascut en el bressol de la familia equivocada.