dimarts, 4 de desembre de 2012

Sort i emprenedoria a la jungla economica.

Ram Sharan Tamang. En Ram es un somniador amb sort, es emprenedor i la vida li somriu i li agrada compartir la felictat que sent. Constantment pregunta si estas felic (Kusi?) i sempre somriu.

Te 25 anys, la seva dona en te 22 i te una filla de 5 anys i un fill de 2 mesos. Regenta una Ghest House (casa de convidats/des) al terrenys dels seus pares, fa de guia ocasional i de vegades substitueix el seu pare com a conductor del bus escolar. A casa viuen els seus avis per part paterna, el seu pare i la seva mare, la seva dona i els seus dos fills.

En Ram va deixar l'escola als 15 anys i el seu mutilat angles en pateix les consequencies. Abans de casar-se va intentar migrar a Iraq  a treballar en a la seguretat privada. Va ser un intent frustrat en el que va perdre molts diners i va tornar a casa amb la cua entre les cames.

El seu cognom indica que es Tamang, una etnia "alta". La seva familia es adinerada perque el seu pare va comprar unautobus i es el conductor de l'autobus de l'escola del poble. Recull les criatures de la vall per portar-les a Dulikhel. Aixo es unbon sou i fixe, que al Nepal ja es molt.

El seu pare li va donar permis per construir l'allotjament on vaig dormir i amb els diners de guia i de substituir al seu pare a l'autobus va comprar els primers material i va posar-se a construir sense contractar a ningu, amb les seves mans i les dels seus amics i familiars. Ja la te gairebe acabada. Quan aconsegueixi estalviar 1000000 de rupies vol construir a la teulada una habtacio de vidrera per gaudir de les vistes de l'Himalaia (sortida i posta de sol) sense patir el fred de l'hivern. I si li va molt be el negoci -que assegura que si- ampliara la construccio per fer un resort. 

Tot li deu a la familia, doncs molt altres joves no tenen la sort d'un terrent o de la capacitat de conseguir calers en l'estructura familiar. La familia d'en Ram es molt tradicional, ho vaig veure sopant amb ells. Primer vam sopar els homes i l'avia. La dona d'en Ram havia cuinat el delicios dal bhat i ens servia. Al pis de dalt el fill petit (2 mesos) plorava, segurament de gana, pero ningu feia gaire cas. Quan els homes vam dir que ja en teniem prou, que no oliem repetir, la jove es va aixecar i va anar al pis de dalt (a a limentar el nado, espero i suposo) i va apareixer la germana petita d'en ram a servir les dones, excepte a la muller, que alimentava el nado.Quan tothom havia acabat (inclos el nado) va sopar ella. Si no queda sopar, no sopa. Sabent-ho mai repeteixo a casa de nepalis!

Tot i que des del nostre etnocentrisme costa d'entendre, la familia esta contenta. En especial la dona d'en ram, perque el seu home es capac de fer la seva funcio, portar diners a casa. Ella ja fara la resta: casa, fills... xoca pero es l'ordre de les coses, establert i intocable al Nepal. N'he parlat moltes vegades amb en Toni i altres amics, tot te un limit, pero no podem venir aqui a canviar la seva manera de fer.

2 comentaris:

  1. Tot i que les coses tenen mil matisos, crec que no m'agrada aquesta tendència a "les coses són com son", crec que és minimitzar l'atac frontal que reben les dones a la majoria (és perillós dir a totes) les cultures on la dominació masculina és un fet. Aquí no és l'ideal, però hi ha certes millores que estaria bé extrapolar o com a mínim ser conscients de la importància que tenen aquestes actituds. La dona d'en Ram és feliç? n'estic segura, però diga'm si no creus que podria dur una vida millor, ser respectada i escoltada, que crec que és el mínim que ens mereixem les persones.
    Saps que m'encanta llegir-te i t'agraeixo molt que comparteixis les teves experiències i visions amb totes nosaltres!

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Sort que surt el debat! Pensava que tothom estava adormit. A mi em costa molt. A Kumari House, l'Orfanat del Toni, em costa horrors ajudar. Aixecar-me a tornar els plats, a rentar-los, a servir-me el menjar... he intentat cuinar i tot el que vaig conseguir es que em deixessin pelar alls! La Maya esta en tot, a tota hora i imminent.

      L'educacio d'una dona aqui -m'explica el Toni- es servir. Si un home es cuina, neteja, etc. es una ofensa per la dona, es com dir-li que ho fa malament. Ens hi hem de resignar? No, esta clar. Pero no poder pretendre canviar una cultura d'avui per dema. Ni tan sols una persona. I no podem pretendre continuar fent la nostra sense tenir en compte la seva cultura, doncs a nosaltres no ens agrada que ho facin quan venen al nostre pais, oi? Pero aixo no pot servir d'excusa per acomodar-se com a home (o convidada). Fem el que podem, pero reconec que amb peus de plom..!

      Ja ho veuras quan hi siguis per aqui! :)

      Suprimeix