Migracions estacionlas II

Deepa. En Deepa va tornar ahir del seu poble del Terai, vora Chitwan i dema marxa a Dubai, on treballa. La seva dona i la seva filla s'han quedat al poble despres de l'operacio de cor de la petita. Ha de tornar d'aqui un mes, m'explica per telefon, fins aleshores a 6 hores d'autobus de l'hospital!

En Deepa treballava venent bitllets d'autobusos vora la New Bus Parade, en una de les botiguetes de l'encreuament Kalanki. Pero des de fa tres anys treballa a Dubai en una empresa de reposteria barata que exporta a Europa i China. La marca es "Lulu" (no se si es la LU) i fa el control de qualitat treient d'un cinta els paquets defectusos i empaquetant. Guanya molt diners que envia a la seva reduida familia i quan ve ha de portar regals per tothom, diu. Mai m'ha deixat pagar un cafe o apat dels que hem fet junts. Es un nou ric i ho demostra. Te diners. Sempre va net i pentinat amb gomina. Es un home de be! Tot un gentelman! "No com tu!" Em diu rient (ja es el segon nepali que m'ho diu...) 

"T'agrada treballar a Dubai?" Realment no li agrada perque passa temps lluny de la seva familia, pero li permet guanyar molts diners i mantenir els seus pares, la seva dona i la seva filla filla. Quanfaci un bon estalvi vol trencar el porquet i mirar de montar-se un negoci propi al Nepal, poder traslladant-se a Chitwan amb tota la familia o a Katmandu. Pero encara li queda, explica, doncs ara esta guanyany molt i si deixa la feina a la familia no li agradaria. Vesteix robes aparentment cares, sempre va amb olleres fosques i porta una imitacio xinesa d'Ipod. Fuma sense marar, no mastega tabac! Aixo es de pobres.  

Te tres setmanes de vacances cada any i se les reparteix com pot. Aquest any, amb l'operacio, les ha esgotat totes de cop.  Aixi que vol dir un any sense veure la familia... Em convida centenars de vegades a Dubai en el meu viatge de retorn! La veritat es que Dubai m'atrau tant com visitar Badia del Valles (amb perdo als dignes habitants d'aquesta poblacio), pero qui sap!