Avui us presento una persona que m'ha regalat moments impressionants, que m'ha prestat lectures interessants, que ens rapejat, que ens ha ensenyat miles de coses, que ens ha llegit sabiesa i que ens a descobert part de mon. Un mestre que m'ha deixat caminar amb ell aquests darrers dies.
Us he parlat d'ell alguna vegada, pero una anima lliure mereix una mencio especial. I havia de ser avui. En Marzal s'ha convertit en un dels herois que ell tant admira, en un rodamon del Dharma, una persona que viatja per trobar-se i per ensenyar, per sembrar felicitat i recollir passio per la vida. Per il.luminar-se, dirien algunes religions. Ha decidit que ja era hora de tornar a casa, pero com ell es especial, ha decidit fer-ho de manera especial: torna a casa en bicicleta.
Aquest mati ha apretat les seves primeres pedalades des de Pokhara fins a Granollers. L'acomiadavem mirant lcom s'allunyaven les alforges que porten la sseva vida dels propers mesos... El seu queli! com diria ell! Feiem adeu i estiravem el coll per no perdre'l de vista sota els primers raigs de sol entre llagrimes, i somriures, i emocio continguda, i tots els millors desitjos. Quan arriba? No ho se i m'importa, tot i que ell te previsions. Quans quilometres fara? Ni ho se ni m'importa, tot i que podria mirar en un mapa. El que m'importa i em posa felic es tot el que aprendra i tot el que ensenyara a les persones afortunades que -com jo- es creuin en el seu cami. I tambe m'importa que sera felic perque estaran fent realitat un somni i estara sent lliure, com tant desitja i tant desitgem.
Anira escribint croniques, tot i que no molt sovint doncs -a diferencia de mi- vol exprimir cada minut de la seva vivencia i davant d'un pantalla no s'exprimeix ni el cervell. Si el voleu anar seguint aqui us deixo el seu bloc (esta als enllacos del meu bloc tambe): http://apedalades.blogspot.com/
Abracada telepatica a en Marcal... o Marxal... o Marzal (volem la C trencada!)